Trascendint l'Ego

La coneguda "transcendència o dissolució de l'ego" es refereix a deixar d'actuar com si l'univers girés al teu voltant, a abolir el jo que odia i el que desitja, a sortir de la dualitat "jo-la resta". I, llavors, automàticament es manifesta el "jo" que es dissol amb el tot, un "jo" que creix fins a abastar tot l'univers i, llavors, ja no hi ha diferència entre l'intern i l'extern. Aquesta seria la veritable base de l'creixement personal.

Transcript

Agraïm poder estar aquí, En aquest espai de pràctica, Aquest espai per a la introspecció. Et proposo fer aquesta pràctica en una postura estable, Fer-la des de la quietud, L'esquena recta, Que no rígida, La cara que descansi desplegada cap avall, La nuca també ben desplegada i el mentó recollit, La front mirant endavant, La llengua reposant a la punta del paladar. Són unes instruccions que sempre és bo adonar-se en la pràctica. La proposta és establir l'hàbit de començar amb una postura que sigui la teva. No hi ha postura bona ni postura dolenta. Començar amb una postura estable i còmoda i anar revisant durant la pràctica que ho segueixen, Corregint, Fent un control de qualitat de la postura cada cert temps. Aquesta és la meva posició, La posició en la que ara faig la pràctica. No hi ha millor moment que ara per fer la pràctica de meditació. A vegades en la postura sents majestuositat i a la vegada també pots sentir recolliment. Tot està bé. La postura també expressa la meva manera d'afrontar la pràctica. Què em cal? Què necessito ara? I per començar aquesta pràctica, Unes reflexions sobre l'ego, Seguit d'una pràctica d'atenció concentrada i una darrera part amb una invitació a aquesta dissolució de l'ego. No sóc jo sol, No sóc res separat de la resta. En la infància es va afiançar en el jo. L'adolescència és l'època de la eclosió del jo. Aquell rabiós deixa'm en pau. Molta regulació emocional fa falta. I amb aquesta consolidació de l'ego apareix com una identitat, Aquella creença que jo sóc qualcom diferenciat de la resta. I això està bé fins a un cert punt, Ja que permet que emergeixi la dualitat. La dualitat entre jo i el que és meu i la resta. Aquesta és la dualitat en la que vivim. En la mesura que ens anem fent adults i en la mesura que entrem també en la pràctica de mindfulness, Ens permet revertir una mica aquest procés. De manera que puguem transitar des d'aquesta separació de nou cap a una certa fusió. Confiar, No autoexigir-nos tant. Així que en aquesta pràctica mirarem d'aprofundir en el terreny de la no-dualitat. Un jo que hi és i a la vegada plenament unit a la resta. És la responsabilitat de cadascú de nosaltres viure la vida amb tota la consciència possible. En la cultura tibetana, Arribar a vell a més de 70 anys és com un repte. Ells diuen que a partir dels 70 és quan es comença a desenvolupar de debò la consciència. I aquí diem més aviat que no es pot ser vell. Valoren arribar als 70 pel fet de poder tenir tot aquest temps per desenvolupar la consciència. I per anar donant pas a la pràctica d'atenció, Deixo en l'aire aquesta pregunta. Estic vivint en el meu camí? Si morís ara, Tindria ressentiment? Viure plenament també és morir plenament. Aquí té molt a veure l'ego, El treball a la vida, De la gestió d'aquest ego. Un treball de vida. I ves deixant que la teva atenció reposi, Que reposi en la teva àncora. I alhora deixant que aquestes paraules ressonin en tu i connectant amb la teva humilitat i amb la grandesa de l'univers sense pressa, Connectant amb tu, Tractant-te amb gentilesa, Amb generositat. Ara no hi ha res a fer, Ni res a aconseguir, Cap lloc on anar. Present, Reconectant, Descansant la teva atenció en la teva àncora. Reposant en la teva respiració, O descansant en les sensacions en les mans, Potser descansant en algun so, Inhalant i exhalant, Inhalant quietud, Exhalant silenci. Trascendir. Trascendir significa anar més enllà. Et proposo que observis quin és el teu grau de determinació. Aquella energia que sosté la teva força de voluntat. Com està la teva assertivitat, L'autoconfiança en aquests moments de la teva vida? Està en el seu nivell òptim? O potser et du a voler canviar massa les coses? I ves deixant que emergeixi el teu estat emocional en aquest sentit. I centrant-te en la teva estabilitat, Aquella energia que et fa estar ferm en l'aquí i l'ara. Com estan la serenor i la paciència en aquest moment de la teva vida? Hi ha cops que dubtes? O són molts els cops? Potser ara estàs en el teu nivell òptim i observant com pensaments i emocions van apareixent. Quan evoques aquests conceptes i et fas aquestes preguntes. I alhora, Cap d'aquests pensaments canvien la teva essència. Formen part de tu. Però és com si tu fossis més enllà. I atenent ara al teu grau d'obertura, Allò que et dóna ganes d'explorar el món, Nous camins, I explorar cap a tu. Com està la teva tendresa, Acceptació? Com estàs d'obertura cap a fora i d'acceptació cap a dins? I de nou reorientant la teva atenció ara cap a la flexibilitat, Agilitat, Allò que quan cometo un error em permet recuperar-me fàcilment, Deixar anar, O potser m'hi quedo massa enganxat. Com estàs de creativitat, De curiositat? I anant ara cap a la teva realització, Quelcom crucial. Com estàs de realització? Vas fluint, Estan alineats el teu cos, La teva ment, El teu cor i la teva mirada cap a fora. Tot camí es fa pas a pas, Amb serenor, Fermesa i sobretot llibertat. I amb la intenció ara de donar-li un petit descans a l'ego, Aquell jo que normalment agafa molt el control, Que és molt protagonista, Permet que la teva ment flueixi lliure amb la teva atenció lliure de qualsevol control i descansa. Observant quin grau d'identificació tinc amb els meus continguts emocionals a mesura que els hem anat evocant tots ells formen part de la teva autoimatge i això té a veure amb l'ego. Observar és la proposta, Observar i observar, Meditar-ho, La consciència al servei de la gestió de l'emoció, De la gestió del pensament, Observant, Íntimament, Ben prop, Amb curiositat, Amor, Tendresa i deixant anar el control, Sense deixar-te arrossegar ni oprimir, Sense deixar-te arrossegar pels estats emocionals de por, Ràbia o tristesa, Sentint l'emoció, Deixant que s'expressi, Residint en un punt que és com estar en el no-res, Un vast espai en el que la consciència es desplega sense el domini de l'ego, Transcendint l'ego. Tot sorgeix i tot desapareix, A vegades poc, Però tot canvia, A vegades lentament, Però tot canvia, De vegades ràpid i tot canvia, Perquè tot allò que és condicionat és transitori. Sorgeix i apareix a cada moment, Encara que no ho percebem. Tots anem canviant i tot està canviant. I pregunta't si res del que experimentes és realment teu o meu. Potser no és de ningú. No hi ha res que succeeixi o existeixi d'una forma totalment independent. Tu, Jo, Tots i tot és interdependent. Tot està connectat, Transcendint l'ego i sentint aquesta connexió. I amb aquesta consciència del canvi, La impermanència, La interdependència, La unicitat, Des d'aquest moment, Des del moment present, L'únic que verdaderament existeix, Que tinguem pau, Que tinguem felicitat i que ens vagi bé a la vida.