L'Arquer i la Lluna - de l'Àlex Rovira

Aquesta és la història d'un arquer, un conte sobre la utopia, sobre l'anhel que ens porta a perseverar i sobre allò que a vegades apareix com quelcom inesperat.
Potser més important que la realització dels nostres anhels, és el que els nostres anhels ens fan fer per fer-nos a nosaltres mateixos.

Gràcies.

Òscar

Transcript

Hi havia una vegada un noi jove que volia ser el millor arquer del món. Es va dirigir un dia a qui es considerava el millor mestre arquer del seu país i li va expressar el seu desig. «Mestre, Voldria ser el millor arquer del món, Què podria fer? » va preguntar el jove. «Si vols ser el millor arquer del món has d'aconseguir arribar a la lluna amb una de les fletxes que llencis. Fins ara ningú ho ha aconseguit. Tu series el primer i si ho aconsegueixes en fer-ho ningú qüestionarà que ets el millor», Li va respondre el mestre. I així, D'aquesta manera, L'arquer va decidir seguir el consell que li havia estat donat. Va preparar l'arc i les fletxes i cada nit disparava la lluna que sortia darrere l'horitzó del mar, Cada nit perseverant, Cada nit, Sense faltar ni una sola vegada a la seva cita. Fos lluna plena, Caminvant, En lluna creixent. Fins i tot quan era lluna nova i amb prou feina s'endevinava l'atenua llum, Allí estava ell llençant fletxes. Els veïns i amics ens reien. «El boig de la lluna», Li deien. Però ell, Ignorant els insults, Provocacions i ofenses, Cada nit seguia en el seu afany. El cas és que ningú sap si alguna vegada va arribar a la lluna amb alguna de les seves fletxes. Però la seva determinació i els milions de fletxes llançades que va fer en el seu intent per assolir-la van tenir un premi secundari. Es va convertir, Sens dubte, En el millor arquer del món. Era imbatible de nit i, Per descomptat, També era imbatible a plena llum del dia.