En aquesta meditació anem a tractar de sentar la ment en el seu estat natural.
És potser la pràctica de meditació més senzilla que hi pugui haver,
Però també pot resultar la més profunda de totes.
La pràctica consisteix a aproximar-se,
A descobrir el que passa quan posem una tensió assossegada,
El que ens passa quan estic assegut i sentint-me,
Quan estic meditant.
És un procés més d'alliberar que de controlar,
Més de deixar anar,
De deixar estar,
I també de desaprendre,
Que consisteix a alliberar-se de patrons,
Desitjos o aferraments,
Deixant que passin,
I també d'aversions i pors,
Deixant-les anar,
I alhora permetent que la ment descansi en una profunda inactivitat.
La proposta és mantenir una tensió oberta,
Atenent el que passa sense dirigir l'atenció a res,
A absolutament res.
És com ser conscient que ets conscient,
I simplement permets que la consciència descansi,
Com conscient de si mateixa.
Així que en cada moment ets conscient que ets.
No fas res en concret,
I poses la intenció en descansar la ment.
Potser aquest exemple que t'explico tot seguit et pugui ajudar a comprendre millor la intenció d'aquesta pràctica.
Recordes alguna vegada en què t'hagis quedat observant alguna cosa amb la mirada perduda,
I sense pensar en res durant un temps?
És com estar absord,
Sorta.
Estàs despert,
Desperta,
Plenament conscient,
Però sense pensament.
El sentit de la vista actiu,
Però no de la manera habitual.
Mira,
Però no veu.
El sentit de l'oïda també actiu,
I sent,
Però no escolta.
En aquest estat s'experimenta un plaer relaxat,
Un no voler res més,
Un repòs de la consciència que roman amb molta calma mental,
Un estat del que no en voldria sortir.
Semblant a quan un està mig despert,
Mig adormit.
La consciència hi és present,
Perquè et permet saber que estàs en aquest estat,
Però el grau de percepció a través dels sentits és baix,
Molt baix.
Hi ha una percepció més interior que exterior.
Així que certificant que estàs en una posició còmoda i estable,
Deixant que els ulls estiguin una mica entreoberts,
Que la mirada descansi en l'espai que tens davant,
Sense fixar la mirada en cap punt,
Ni en cap objecte,
Com amb la mirada desenfocada.
I si et costa fer-ho,
Comença amb els ulls tancats i ves provant si després,
En algun moment,
Pots deixar-los una mica oberts,
De tant en tant,
Que entri una miqueta de llum,
Com un filó,
I centrant l'atenció en les sensacions que produeix el flux respiratori,
Entrant i sortint.
Recorda que si notes la teva ment una mica agitada,
Pots ajudar-te amb el recompte d'algunes respiracions,
O acompanyant cada inhalació i cada exhalació d'una paraula,
Assentant la ment,
Potser amb els ulls entreoberts o gentilment tancats,
I sentint la teva respiració,
El teu cos respirant.
I des d'aquest espai de calma,
Ves atenent a tot el que passa,
Sense dirigir l'atenció a res en concret,
Tota l'atenció posada en atendre obertament a tot el que ocorre,
De forma relaxada.
I amb curiositat,
En aquest espai on tot passa més fàcilment,
Senzillament hi ets.
Prestant atenció a tot el que estigui passant,
I pots adonar-te que estàs respirant,
Pots asseure't en això,
Sense dirigir explícitament el focus de l'atenció a la respiració.
És com si la consciència de la respiració estigués en plans posteriors,
Amb una atenció oberta al que passa,
A sons,
Sensacions corporals i la consciència del cos.
Pots quedar-te aquí tot el temps,
No cal res més,
Seguint sense centrar-te en cap objecte,
Sense dirigir la teva consciència a res per defecte,
A l'experiència,
A tot el que succeeix,
Registrant-ho i deixant-ho anar.
Pensaments poden anar apareixent com en un segon pla,
Deixa'ls passar,
Amb la intenció que no canviï res en la teva atenció,
Sense deixar-te arrossegar ni distreure't per ells.
Pot ser que alguns pensaments dels que apareixen siguin molt potents,
Que evoquin emocions intenses,
Tenint en compte si segueixes estant igual o si alguna cosa canvia,
Per exemple si la respiració s'accelera o si hi ha més calor al pit,
I sempre tornant a l'estat en què la teva atenció està oberta,
Observant el que passa,
Deixant anar el pensament i si no aconsegueixes retirar-li l'atenció fàcilment,
Sempre pots refugiar-te en la respiració durant una estona.
És bo que vagis de tant en tant vigilant la teva respiració,
Constatant que estigui fluint amb naturalitat i el teu cos que segueixi en una posició correcta sense massa tensió ni massa laxitud,
Atenció oberta,
La ment descansant,
Amb obertura,
Curiositat,
Registrant i deixant anar,
Com si el cos pogués respirar i alhora pogués ser respirat,
Com si no hi hagués diferència entre amb dues i tot succeeix de manera natural,
Sense prestar atenció a res en concret,
I alhora ets conscient de tot el que passa,
També dels pensaments i de l'espai que hi ha entre ells,
Detectant com la teva consciència està una mica per dalt de tot.
Pots posar la teva atenció i observar com apareixen i desapareixen pensaments,
També com potser no apareixen,
Mantenint una atenció oberta,
De forma constant,
Amb claredat,
Cada vegada més claredat,
Sent conscient de com et vas acostant al moment en què apareix el pensament i tornant de nou a l'espai buit que hi ha entre pensament i pensament,
Notant que des d'aquest espai segurament naixerà un altre pensament i descansant amb la ment oberta en aquest ampli espai,
Sense pensament,
Sense expectativa,
El cos reposant,
La ment reposant,
Sense desitjos ni pors,
Sense aferraments ni aversions,
Només observant i descansant amb la ment clara i atenta i centrant-te en el teu propi benestar,
En el que té significat per a tu,
A la vida.
Pots agrair-te haver tingut cura de tu i desitjar-te que estiguis bé i enfocant-te en el que t'agradaria oferir als altres,
Pots desitjar-los que estiguin bé i cap al món en general,
Que tot vagi bé,
Que ens vagi bé a la vida.
I amb un parell de respiracions una mica més profundes pots anar finalitzant la pràctica.
