Compassió és la resposta emocional al dolor i al patiment de l'altre.
La compassió implica un desig autèntic i genuí de servir a l'altre.
I és que el com diferent a l'empatia té més a veure amb el sentiment i comprensió,
Detectant i reflexant les emocions de l'altra persona i experimentant els seus sentiments.
Sentir empatia és un precursor necessari per tal de motivar actes de compassió.
I no és prou.
Tot i que a l'empatia cal que es desenvolupi i es faci forta.
La compassió va més lluny.
És un camí de dins cap a fora que permet deixar anar allò que és difícil.
Alliberar-se d'allò que es comprèn mitjançant l'empatia permet deixar-ho anar,
Allugerir,
Exhalar el patiment,
Que aflori l'amor a través de la comprensió del dolor.
Empatia i compassió impliquen la capacitat de posar-nos al lloc de l'altre tant amb el seu patiment.
De tota manera,
A la compassió existeix una disposició genuïna d'allugerir el patiment i el dolor aliè.
A cops no fa falta ni comprendre.
És una cosa que se sent en el cos.
És meravellós sentir compassió.
És com el viatge de tornada a casa.
Et convido a que inhalis gratitud i exhalis compassió.
Inhalar en gratitud i exhalant compassió.
Es tracta de preguntar-se en què podria ajudar-te.
Si hi hagués alguna cosa que pogués fer per tal que siguis feliç,
Ho faria.
Inhalar en gratitud i exhalant compassió tot sabent que la compassió no és llàstima.
La llàstima implica superioritat i no és bonisme.
Perquè no és necessari patir per tal de ser compassiu.
Compassió verdadera no consisteix a ajudar per por a que no t'estimin,
A que no t'acceptin o pel que diran de tu.
Compassió no és indulgència.
Donar tota la raó a l'altre per tal que no pateixi.
La compassió és crítica i ha d'oferir a l'altre el que necessita,
Encara que faci mal.
Si no,
És compassió idiota.
Compassió no és debilitat.
No està renyida amb defensar els nostres drets.
És una forma de viure que ens allunya de la culpa,
Del victimisme i de la enveja.
La pràctica de la compassió permet que aflori la nostra sensibilitat i la nostra vulnerabilitat.
I a la vegada ens fa més resistents,
Més forts i més valents.
Inhalant gratitud,
Exhalant compassió.
En aquest món modern,
En el que ens alimentem bé,
Tenim bones feines,
Gaudim d'una salut raonablement bona,
I tot i això no ens sentim feliços ni satisfets.
Potser sigui perquè vivim en un sistema infeliç,
Poc humà,
En el que el cultiu de la compassió sembla una utopia.
Aquest món modern que sembla tres cops ferit,
Que ens vol amuntegats en ciutats,
Separar-nos de la natura com si fos quelcom que no va amb nosaltres,
Lluny de la natura.
Que ens convida a quedar-nos a casa,
A creure que connectar virtualment o veure el televisor és connectar,
Que pretén allunyar-nos dels altres éssers,
Lluny dels altres.
I que ens exhorta a cultivar més i més plaers hedònics,
A cercar la felicitat fora,
I mai enfocar la nostra mirada per conèixer-nos a nosaltres mateixos.
Lluny de nosaltres mateixos.
No et tanquis en la teva bombolla evitant l'autocrítica.
No evitis aquells que són crítics amb tu.
Només escolta.
No et quedis en la teva zona de confort,
En l'autocomplacència,
Donant-te la raó a tu mateix un i altre cop.
No sigues la teva pròpia víctima.
I no t'allunyis del no-ho-sé.
No vagis amb la tassa plena creient que ho saps tot.
Així és impossible reconèixer la teva pròpia ignorància.
Aquest bel tan humà que tenim.
No t'allunyis de la saviesa de l'altre,
De la humanitat dels altres.
Inhalant gratitud,
Exhalant compassió i tornant a casa.
Present a cada moment,
Conscient de tu,
Dels altres i del món.
Et pots permetre ser i estar.
Trencar compassivament amb els patrons que ja no et serveixen,
Actuant amb determinació.
I no hi ha res especial a fer.
Senzillament ser.
Ser tu.
No deus res a ningú.
No cal fer res especial.
Senzillament estar.
Estar amb l'altre amb obertura,
Com algú com tu.
Igual que tu.
Hem vingut a aquest món per donar i rebre.
Hem vingut a la vida per nodrir-nos de fer el bé.
Fer-ho des de l'anonimat.
Hem vingut per sanar.
Per sanar-nos des de l'amor i ajudar per amor.
Hem vingut per transcendir.
Per ser una gota més que cuidi a la humanitat i al món.
Encara que a vegades sentim que el que fem és només una gota més dins del mar del patiment.
Però aquest mar seria molt menys si li faltés aquesta gota.
La teva gota.
Que tinguem pau.
Que tinguem salut.
I que ens vagi bé.
Que ens vagi bé a la vida.
