Respira,
Inhala profund i exhala llarg,
I ves deixant que la respiració es manifesti com li surti ara.
Potser necessites dirigir-la una estona,
Potser pots deixar que s'expressi en el seu ritme natural,
Sigui quin sigui.
Respira.
Respira perquè la vida humana és un acte d'amor,
No és un lloc basat en la culpa.
Respira això.
La creació no és un lloc de patiment ni d'esforç,
Com alguns ens volen fer creure.
Se'ns va inculcar que la felicitat no és en aquest món,
Sinó que està més enllà de la creació i que aquí cal patir.
Sobresforçar-se per arribar-hi.
I saps que això no és així.
La vida humana és una benedicció,
És un acte d'amor.
Quan hi ha alguna cosa a la nostra vida que sentim que no toca,
Que no està d'acord amb qui som,
Segurament ho pots respirar,
I pot ser que ho notis en alguna part del cos.
El cos et xiu-xiueja que no és per allí,
Que t'estàs separant d'aquest amor essencial.
Respira això.
Quan ens desconnectem d'aquesta font amorosa,
Hi ha una part essencial en nosaltres que no ho sap,
I aquesta part sol ser en el cos.
I aquí és important ser valent,
Ser valenta,
I provar què passa si no segueixo per allí.
Respirar,
Provar de parar,
Estar en quietud una estona,
Perquè en allò al que anomenem foscor sempre hi ha llum,
Una mica.
Les nits no són mai totalment negres,
Hi ha penombra,
I es respira bé a la penombra,
I cal parar per no seguir per un camí incorrecte,
Parant perquè des d'aquesta suposada foscor emergeixi a la llum més amor,
Perquè l'amor es produeix per condensació de la llum de l'univers.
Respira.
Sigui molta o sigui poca la llum,
Sempre s'acaba condensant en amor,
I ja et convido a deixar de sentir què passa en tu quan escoltes aquestes qüestions,
Quant de temps portes ocultant el teu veritable ésser,
L'ocultes tota l'estona,
Quant de temps li dediques a entrenar el teu personatge,
Quant de temps et dediques a cuidar-te donant-te espai,
Donant espai a l'ésser que ets,
Deixes lliure l'ésser que habites,
Quanta energia et dediques a tu i quanta a allò extern a tu,
Quanta vitalitat li dediques a cultivar la teva pròpia llar,
A moblar la llar del teu ésser,
I respira.
Et proposo que et facis càrrec de tu,
De ser la teva pròpia mare i el teu propi pare,
Et proposo que escollis el teu propi camí en la vida,
A no deixar-te aixafada la vida,
A no deixar que no et passi per sobre i ja està,
I a no deixar que la vida sigui surfejar les onades dels altres,
A no deixar que les parts que encara estan ocultes en tu es rebel·lin,
Es mostrin,
El seu temps,
Respira.
Aquestes parts són el teu potencial i estan polsant perquè es desenvolupin,
Respira.
Què desitges ser,
Sigui el que sigui,
Adona't en què neix de la foscor cops de l'avorriment,
De l'ocultació que es va desvel·lant i es fa lluny.
Cada una d'aquestes parts que encara hi ha ocultes en tu són un tresor,
Respira en aquest tresor,
Perquè són aquestes parts de tu en què et pots enfocar perquè siguin il·luminades.
I pots preguntar-te què he de deixar anar perquè això que hagi d'emergir es converteixi en llum,
Què em cal deixar anar perquè aquest projecte tiri endavant.
On he de posar el focus perquè el projecte de la meva vida segueixi el seu camí natural.
I et convido a conduir la teva vida des d'un acte conscient.
Et convido a deixar que la vida t'atreveixi des d'un acte conscient,
Et convido a traspassar la por a la foscor,
Et convido a mirar-la perquè des d'allí emergirà allò que és nou.
I et convido a surfejar la teva pròpia onada de vida des d'un acte conscient.
Et convido a cultivar l'amor cap a tu des d'un acte conscient.
I et convido a fer l'amor amb la vida des d'un acte conscient.
L'alquímia es produeix quan et dediques a tu l'energia que fins ara has posat a fora.
Aquella energia de creure que la solució és fora,
Que hi ha una mare o un pare fora que et salvaran.
O que hi ha un ésser que apareixerà i al qual et fusionaràs i ja està.
Perquè ara és el moment de reunir-te de nou amb tu,
Amb la teva pròpia força i energia.
I des d'aquí activar la teva consciència pel desenvolupament del teu propi ésser.
I quan t'adones d'això deixes de dependre de fora,
De buscar una mitja taronja,
De creure que no pots estar sol.
I aquest és el propòsit de la vida.
I un propòsit no és opcional.
I aquest menys perquè és el propòsit de l'ésser.
El propòsit de l'ésser.
Que tinguem pau i que ens vagi bé.
