Hi havia una vegada un savi i vell ancià que solia passar els dies assegut a l'ombra d'un arbre,
En un banc de pedra situat al costat d'una font que hi havia a l'entrada del poble.
Un dia,
A mig matí,
Va arribar un noi que duia una maleta de viatge i es va asseure al costat del vell savi.
Feia temps que caminava,
I quan va recuperar l'alè li va explicar a l'ancià que havia estat vivint molt de temps en un altre poble,
Però que havia decidit canviar de lloc de residència.
Ara estava buscant un nou poble on asseure-se.
I a continuació li va preguntar,
Ancià,
Com són els veïns del seu poble?
L'ancià es va quedar pensatiu,
I mirant-lo li va repreguntar,
I com eren els veïns del poble d'on véns?
El noi va començar a descriure els seus antics veïns.
Alguns eren envejosos,
D'altres només pensaven en si mateixos,
D'altres li havien fet algunes jugades lletges,
I també li va explicar que,
En general,
La majoria eren persones molt superficials.
Aquests i altres motius l'havien dut a decidir anar-se'n del poble.
Quan va acabar,
El vell li va dir,
Doncs aquí,
En aquest poble,
També són així.
Al cap d'una estona va arribar caminant un altre noi,
D'una edat similar,
I que també anava carregat amb un bon equipatge.
Es va despenjar la motxilla,
I després de treure's l'asset bevent de la font,
Es va seure al costat del vell.
Igual que el noi d'abans,
Aquest també havia abandonat el seu poble,
I estava buscant un nou lloc on instal·lar-se i continuar la seva vida.
I quan va acabar la seva explicació,
Li va preguntar al savi,
Ancià,
I com són els veïns del seu poble.
L'ancià també se'l va quedar mirant,
I amb molta curiositat li va repreguntar i com eren els veïns del poble d'on véns.
El noi va començar a descriure els seus antics veïns com a gent divertida,
Senzilla i alegre,
Que se solien ajudar els uns als altres,
I que fins i tot li van fer una festa de comiat el dia abans que se n'anés.
Quan va acabar,
El vell li va dir,
Doncs aquí,
En aquest poble,
També són així.
Tota l'escena havia estat presenciada per un pagès,
Que era allà a prop,
A veure'n els seus cavalls.
Sorprès,
Es va acostar a l'ancià i li va preguntar.
Els dos nois t'han fet la mateixa pregunta.
Com és que els has contestat d'una manera totalment oposada sobre com som el nostre poble?
L'ancià li va respondre.
Com és fora,
És dins.
Que el que veiem fora és un reflex del nostre interior.
Que tal com van jutjar la gent dels seus pobles,
I el que hi van trobar és el que tornaran a trobar allà on vagin.
Perquè tot sorgeix del nostre interior.
L'ancià li va preguntar.
Com és fora,
És dins.
Que tal com van jutjar la gent dels seus pobles,
I el que van trobar és el que tornaran a trobar allà on vagin.
Perquè tot sorgeix del nostre interior.
