Observant l'espai del pensament

Abans de començar, recordeu que l'objectiu d'aquesta pràctica no és deixar la ment en blanc ni eliminar els pensaments. Pensar és una funció natural de la ment.

El que entrenem és la capacitat d'observar els pensaments sense identificar-nos-hi i sense reaccionar automàticament. Els deixem aparèixer i desaparèixer, igual que els núvols creuen el cel.

Durant la pràctica intenta mantenir una actitud d'equanimitat, sense aferrar-te als pensaments agradables ni rebutjar els desagradables. I, sobretot, observa sense jutjar. Si apareix la idea que ho estàs fent bé o malament, reconeix que això també és un pensament i deixa-ho passar.

Simplement observa, amb curiositat i amabilitat, tot el que vagi sorgint a la teva ment.

Transcript

Per començar la pràctica et pots anar establint en una posició que sigui còmoda i estable per a tu. Pots anar respirant de manera profunda un parell de cops. De forma lenta i suau. De manera que la respiració es manifesti clarament. Descansant en l'observació suau de la respiració. I adonant-te'n de com la teva consciència és aquí. Sempre present. Ara observant la respiració. I ara centrat en la teva respiració. I amb la mirada a l'entresella. Pots anar dirigint la teva atenció a l'espai del pensament. I preguntar-te. Tinc algun pensament ara? Ja pensament. I des d'aquest espai d'observació? Potser te'n pots anar adonant que la tendència de la ment és saltar. I anar a pensar menys. Ha anat d'un pensament a un altre, Potser. Fins que troba quelcom que és del teu interès. Quan te n'adonis d'un pensament, Pots etiquetar-lo. Un record, Una preocupació. Un judici. Una feina per fe. O simplement. . . Un pensament. I deixar-lo anar. I potser aprofitant la següent exhalació pots deixar anar el pensament. Amb curiositat i amb obertura. En més gran aquest espai sense pensament. Amb claredat. Cada vegada una mica més de claredat. Adonant-te'n dels teus pensaments i tornant, Cada cop més fort. En aquell espai que hi ha entre pensament i pensament. Descansant amb la ment oberta en aquest espai sense pensament. Sense expectativa. El cor reposant. Lament. Reposant. I respirant. Agraïm-te-s'hi aquí ara. Haver pogut dedicar el teu temps a aquesta pràctica. Respirant una mica més profund. Movent lleugerament el cos i, Quan ho sentis, Obrint suaument els ulls. Per anar a cavar la pràctica.

Reviews

🙏💗 Gràcies Òscar, molt bon estiu🤗

Gràcies, Òscar 🙏🏻

Quan la idea d’uba pràctica llarga es fa impossible… ens deixes aquest ajut, breu i necessari. Moltes gràcies 🙏