Seient de forma còmoda en la teva postura de meditació,
Tancant gentilment els ulls,
Ves transitant des de l'experiència externa a l'experiència interna,
Amb un parell de respiracions lentes i profundes,
Permetent que les tensions es vagin afluixant en cada exhalació i també que abandonin el cos.
I observant la respiració,
Com flueix,
El suau va i ve del teu cos movent-se al ritme de la respiració,
El teu cos respirant,
Amb la intenció de no modificar-la,
Només observar.
I a poc a poc ves centrant-te en l'espai que hi ha entre el final de l'aspiració i l'inici de la següent inhalació,
Explorant aquest espai,
Aquest espai de màxim deixar anar,
Centrant el focus de la tensió en el final de l'exhalació i en com l'aire canvia de sentit donant pas a una nova inhalació.
Com és aquest espai?
Per mantenir la tensió d'una forma constant existeix l'opció de comptar respiracions.
El recompte actua com una crossa,
Com un suport que ajuda a prestar més atenció ja que suposa haver de dur el recompte de les respiracions.
Així que la proposta és anar comptant cada respiració al final de l'exhalació,
Mantenint el record de quina respiració és aquesta,
De forma que en la propera respiració puguis recordar en quina respiració estaves per poder sumar-li un i dir-te mentalment el nou número.
Així que durant la inspiració vés prestant atenció a l'experiència d'inspirar i en l'aspiració prestant atenció a l'experiència d'expirar i llavors,
Just en aquell moment,
Compta.
És només en aquell precís instant que realitzes el procés cognitiu de recordar el número,
Sumar-li un i dir-te'l mentalment,
Per just a continuació oblidar-lo,
Fins al final de la propera exhalació.
Confia en que te'n recordaràs.
Així que al final de l'aspiració pots dir-te mentalment un i continuar així fins a comptar cinc respiracions completes.
Al final de la cinquena respiració et dius cinc i un,
Com agrupant les cinc respiracions en un pètal,
El qual anomenes un.
Segueixes inspirant i aspirant i al final de la cinquena aspiració del segon cicle et dius mentalment cinc i dos.
Ja tens dos pètals i així vas construint pètals.
Al final del tercer cicle passes a dir-te cinc i tres.
Al final del quart cicle,
Cinc i quatre.
Fins que arribes al final del cinquè cicle en el que et dius mentalment cinc,
Cinc i una.
És a dir,
Agrupes els cinc pètals,
Formats per vint-i-cinc respiracions cada un,
En una flor,
A la qual anomenes una.
Fins aquí has prestat atenció a vint-i-cinc respiracions seguides.
Vint-i-cinc respiracions és una flor.
Repetint aquest procés aconseguiràs una segona flor,
Formada també per cinc pètals de cinc respiracions cada un.
Després vas cap a la tercera flor,
A continuació cap a la quarta i finalment,
Quan hagis arribat a la cinquena flor,
Hauràs aconseguit un remell amb cinc flors,
És a dir,
Cent-vint-i-cinc respiracions.
L'interessant d'aquest mètode és que t'obliga,
A diferència del recompte lineal,
A pujar i baixar de nivell i a mantenir tres nivells d'atenció,
El de les respiracions,
El dels pètals i el de les flors.
A cada moment et trobes que estàs en una respiració determinada,
En un pètal determinat i construint una flor en concret.
L'atenció per sostenir aquest mètode cal que sigui aguda i constant.
Quan completis el cicle,
Arribant a cent-vint-i-cinc respiracions,
Les cinc flors,
Tornes a començar i recorda que si en algun moment et perds,
Comença de nou per la primera respiració,
De forma amable,
Agraït haver-te'n adonat.
I sostenint l'experiència amb el recompte de respiracions,
És possible que arribis a un moment en què tinguis com una experiència de connexió o contacte directe amb la respiració,
Com si et fonguessis amb ella,
Intimant amb ella.
En aquest moment,
És com si la respiració i tu fóssiu la mateixa cosa,
Com si estiguessis a la porta d'entrada de l'aquietament mental.
Podem veure-ho també com l'experiència en què l'atenció es fon completament amb el procés respiratori.
I a partir d'aquest moment,
Ja no hi ha un jo tractant de prestar atenció a la respiració,
O un jo que es vagi dient a si mateix que està respirant.
En aquesta experiència,
És com si el jo desaparegués i només quedés una respiració conscient,
Com si el cos fos respirat.
