Buscant un espai de comoditat,
Sense caure en la laxitud i evitant posicions massa rígides,
Descreuant braços i cames.
Que el cos estigui actiu i ens acompanyi en aquest procés,
En aquest viatge de fora cap a dins,
Prestant especial atenció a l'esquena,
Que estigui ferma,
Ni massa tensa ni massa rígida,
I tancant gentilment els ulls.
En primer lloc,
Aturar-te,
Parar.
És com si haguessis decidit plantar-te com un arbre de profundes arrels,
Parant,
Arrelant.
Es tracta de transitar cap a espais d'una experiència més oberta,
Més espaiosa i a la vegada arrelada,
Sentint-te lliure d'utilitzar la respiració com a àncora per sostenir l'atenció al moment present.
Utilitzant la respiració,
O el moviment que produeix la respiració en el cos,
O potser fent servir tot el cos com a àncora,
La consciència del propi cos,
Permetent-te anar viatjant des de l'experiència exterior cap a la interior,
De forma suau,
Redirigint a poc a poc la teva atenció a tot el que passa en el teu interior,
Perquè tot això que hi passa aflori,
Aparegui.
I en aquest camí és possible que vagin aflorant continguts en forma de pensaments o en forma d'emocions.
Pot ser que siguin situacions que encara no han estat dissoltes,
Coses encara que cal aclarir.
L'observació sense intervenció del que passa és la base de l'art de la contemplació.
Així que observa,
Observa't,
De manera equànime,
Sentint el cos,
El cos reposant,
El cos respirant,
Sense prendre una posició ni jutjar el que percebo.
Només me n'adono,
I alhora deixo que succeeixi i evito qualsevol forma d'intervenció.
Que passi,
Observant i deixant passar,
Considerant cada exhalació com una gran oportunitat per deixar anar.
I des d'aquest punt d'observació,
Vés dirigint la teva atenció cap a pensaments que tinguin a veure amb llocs,
Els teus llocs preferits.
Vés buscant a la teva memòria,
O deixa que la teva memòria te'ls porti,
Deixant que trobi algun lloc que sigui segur per a tu,
Com un refugi,
Aquest lloc en el que et sents bé.
O potser sigui aquest lloc en el que et senties bé quan eres jove.
Pot ser que apareguin diferents llocs.
Deixa que a poc a poc la teva atenció es vagi focalitzant en aquest espai,
Investigant aquest espai,
Reconeixent-lo com un espai segur.
Et sents còmode recorrent les seves diferents desitjures,
Els seus límits,
Tots els seus detalls,
I deixant que les coses succeeixin.
Que allò que ve està bé.
Que allò que vingué va estar bé.
Igual que allò que se'n va està bé.
I allò que se'n va anar també va estar bé reposant,
Reposant en aquest espai,
Respirant,
Connectant plenament amb tu.
Aquest espai és dins teu.
Sempre disposes d'aquest espai.
Està en tu.
Tots els espais estan en tu.
I pots tornar-hi sempre que vulguis.
El refugi és en tu,
Dins teu.
En aquesta recerca des de fora cap a dins.
Sempre cap a dins.
Permetent ara que la teva ment flueixi lliurement,
Amb la teva atenció lliure,
Lliure de qualsevol control.
I descansa percebent com segueixen passant,
Circulant pensaments.
Deixa que passin.
Senzillament descansant en la teva respiració i en el teu cos,
L'ampli espai que deixa la ment entre pensament i pensament.
La consciència reposant.
