Ara ens permetem donar-nos una breu pausa i notar la respiració.
Se sap que fer això ajuda a calmar el sistema nerviós,
Una cosa tan necessària avui dia.
Quan respirem i notem aquestes sensacions del respirar al cos,
Trobem un centre.
És com un lloc on tornar,
On podem reposar una mica,
Trobar una mica de serenitat i un centre,
Una estabilitat que ens ajuda no només a calmar una mica el sistema nerviós,
Sinó també a poder relacionar-nos amb el que ens passa des de més espai intern.
Perquè la respiració no és aquesta preocupació,
No és aquesta obsessió,
No és anar i venir constant amb els nostres pensaments,
El que sentim,
Etc.
És un altre espai molt més neutre i sempre disponible.
I per això,
Si vols,
Anem trobant una postura que ens resulti còmoda.
En una cadira,
En un coixí o on estiguem.
Amb l'esquena més o menys recta,
Però sense forçar.
Amb els ulls oberts o tancats,
Com et vagi millor.
Pots provar també de pujar una mica l'ecomisura als llavis,
Com si volguessis somriure una mica.
Això dona un senyal al sistema nerviós que es pot anar deixant gravetat,
Serietat.
Dóna un senyal de lleugeresa i també d'estabilitat.
I si vols,
Pots fer alguna respiració profunda,
Omplint bé d'aire els pulmons.
El cos.
I exhalant a poc a poc.
Gradualment.
Al teu ritme.
I continua respirant al teu ritme,
Sense intentar canviar com és la respiració.
Sense intentar que sigui diferent.
Nota les sensacions allà on millor et vagi.
Potser aquestes sensacions de l'aire a l'entrar i sortir pel nas.
O potser més a la zona del cos.
No cal fer res en especial.
Simplement nota aquestes sensacions,
Petits moviments.
El flux del respirar al cos.
I deixa que aquestes sensacions siguin el teu suport.
És com un centre.
Com un lloc on estar.
On tornar.
I sense esperar calma.
Sense esperar un gran canvi.
Potser estem més agitats.
Potser estem menys.
És normal.
Simplement anem fent.
Sense forçar.
Pas a pas.
I segurament en algun moment notaràs que t'has distret.
Que ja no ets allà a la respiració.
Això és normal.
Se'ns emporta a la ment.
Els pensaments.
Potser un so.
I quan ens n'adonem en realitat és un bon moment.
És un moment en què som conscients.
Mira-t'ho.
Observa el que hi ha.
I després dóna't permís per deixar anar això una mica.
No hi ha res que no pugui esperar uns moments.
Afluixa una miqueta.
I acompanya't de nou a notar aquestes sensacions de la respiració al cos.
Trobant de nou un centre.
Un encoratge.
Una cosa simple.
L'aire entra.
Surt.
I surt.
I notem aquestes sensacions al cos.
I si tornes a anar-te'n,
Torna a fer el mateix.
Tantes vegades com calgui.
De forma natural,
Sense forçar.
Acompanyant-nos de nou a la respiració.
Anem fent.
Pas a pas.
I segueix així una mica més.
Al teu ritme.
Si ens familiaritzem amb aquesta capacitat de notar la respiració i de tornar-hi,
Ens adonarem que tenim una capacitat natural de centrar-nos una mica.
De calmar una mica la ment.
I amb aquesta ment més centrada i més calmada podem trobar un espai intern que ens ajudi a relacionar-nos molt millor amb allò que ens passa,
Amb les experiències de la vida,
Amb el que sentim,
Amb els nostres pensaments i de més.
És qüestió d'anar provant,
D'anar experimentant.
I moltes gràcies per ser aquí.
