Jo no sabia ni que existia,
La veïna de davant.
La senyora d'uns 65 anys,
Amb la seva bata i les seves arrels blanques als cabells.
La que té un llum fluorescent de garatge al menjador que em feia mirar cap a una altra banda moltes nits quan se m'acudia treure el cap per la finestra.
Sí,
Ella.
Existeix.
Avui ha sortit a la una del migdia a la terrasseta a prendre el sol.
Mira,
Com els veïns del seu pis de dalt,
Que acaben de sortir.
Que macos.
Prenen el sol junts,
S'entrellacen les cames,
Com si fossin adolescents de 40 i tants.
Mentre els dos prenen el sol,
Ella treballa en el seu ordinador portàtil i ell llegeix un llibre.
I els meus ulls tornen a situar-se un pis més avall,
En el de la veïna,
La que no sabia que existia fins aquests dies.
De vegades surt a les 8 a aplaudir,
Però poca estona,
Encara que de vegades la sento aplaudir des de dins.
Acaba de treure una cadira,
Mira,
Com els seus veïns de dalt.
Amb la seva bata vermella,
El seu pijama blau fosc i les seves sabatilles,
A poc a poc torna a entrar a casa.
Treu una altra cadira.
La col·loca en la terrasseta,
A la banda de l'altra.
Les dues,
Encarades del sol,
Tornen a entrar.
I ara surt amb la mare.
No coneixia la meva veïna,
Però la podia intuir.
A la seva mare,
No,
Realment.
És molt gran.
Quin efecte més meravellós expressa la meva veïna cap a la seva mare.
La seu a la cadira amb una delicadesa extrema.
Li posa la toquilla a les espatlles i les ulleres de sol.
Les dues seuen sense dir-se res.
Prenen el sol amb un silenci de complicitat.
Es coneixen fa molts anys i es tenen un amor profund i una cura exquisida.
Tot i que porten bata,
Pijama i ulleres de sol,
Semblen dues princeses.
Al cap d'una estona,
La meva veïna s'aixeca.
Entra a la casa i al cap d'uns minuts porta el menjar i l'hi dona amb una cullera,
Sense presses,
Pausadament.
Amb tot l'amor que pot expressar,
Una llàgrima cau per la meva galda.
Quantes veïnes o veïns tenim així,
Que des de l'anònim silenci emanen amor?
El veritable amor.
Aquell que omple el cor de qui el dona,
De qui el rep i de qui el presencia.
I de tu,
Ara,
També.
