Meditació de la muntanya.
Aquesta meditació pots fer-la asseguda o asseguda a terra o en una cadira observant que els genolls estiguin per sota dels malucs.
Fixant-te en com està la teva columna vertebral ascendent des de la base del còccix fins a arribar al coll i al cap.
L'esquena està recta però no rígida assegurant-te que les espatlles estiguin relaxades lleugerament cap enrere i que els braços reposin còmodament a la falda o a la cadira.
Tancant suaument els ulls intentant respirar pel nas mantenint la boca tancada però sense cap tensió en els llavis i recolzant la llengua en el paladar.
Un cop hagis establert la postura intenta quedar-te immòbil si necessites moure't pots fer-ho lentament i amb atenció plena per no perdre la concentració.
Inspiro i sóc conscient que estic inspirant.
Exhalo i sóc conscient que estic exhalant.
Inspiro i exhalo i el meu cos està immòbil unit integrat com un sol bloc i a tot de la postura prenent consciència de la inspiració i prenent consciència de l'exhalació.
Si la ment se'n va pots portar-la de nou a la respiració amb amabilitat i amb respecte.
És l'oportunitat per tornar a centrar la teva atenció en la respiració.
Potser pots imaginar-te una muntanya una muntanya que hagi existit en el teu passat que coneguis perquè has estat allà o bé una muntanya que hagis vist en fotos en una pel·lícula o en un reportatge o una muntanya que existeixi en la teva imaginació focalitza l'atenció en la imatge d'aquesta muntanya de la teva muntanya i observa la muntanya en tots els seus detalls el cim punxegut o rodó les vessants de la muntanya les vessants de la muntanya irregulars o de formes suaus la base de la muntanya que la manté ben ferma a la terra mira de prop la muntanya mira de lluny la muntanya aquesta muntanya potser té vegetació o és una muntanya àrida pot ser que hi hagi neu rius a les vessants arbustos i boscos o enormes clars pot ser que hi hagi o enormes clars mira els detalls de la muntanya observant-la sense canviar-la sense reaccionar a ella permet que la muntanya i tu us aneu apropant fins que la muntanya i tu us foneu en una el teu cap és el cim de la muntanya les espatlles i els braços són les vessants els peus,
Les cames i els glutis són la base de la muntanya aquí està immòbil amb el sol els colors de la muntanya canvien es fan més intensos brillants també apareixen ombres a la nit el cel s'omple d'estrelles i del reflex de la lluna la muntanya no s'immuta la muntanya no s'afecta al cicle del sol i de la lluna del dia i de la nit a l'estiu la vegetació s'asseca i espanceix la temperatura augmenta el sol és més intens a la nit la brisa suavitza la temperatura la muntanya observa tots aquests canvis no s'immuta a la tardor els colors canvien a vermells i taronges el vent va arrencant les fulles dels arbres una a una fins a l'última fulla que queda penjant sola en el matoll la muntanya no s'immuta a l'hivern apareix la neu,
El gel pluja o potser boira es succeeixen dies més foscos i brumosos i d'altres més brillants i clars i la muntanya no s'immuta quan arriba la primavera els rius recuperen el caudal de les aigües els cans dels ocells s'escolten en l'ambient la muntanya observa aquests canvis sense afectar-se immutable els cicles de la muntanya també estan en els cicles de la vida humana de la vida dels éssers vius notem els canvis en nosaltres mateixos com et sents en aquest moment?
Com estàs ara?
Quin és el teu clima intern?
En quina estació estàs en la vida?
Hi ha ara un reneixer com a la primavera de projectes i d'il·lusions?
O més aviat és una època de recolliment interior de reflexió de cerca d'intimitat o aïllament com a l'hivern o potser estàs en un moment de sembrar per recollir més endavant a l'estiu o a l'hivern la collita la muntanya no s'immuta aquests canvis van succeint en el cicle de la vida i la muntanya rumant inalterable és un dia fosc tempestuós i ventós?
Desapassible?
O és un dia brillant càlid?
La muntanya no s'immuta sap que tot canvia tot segueix cicles des de sempre convertir-nos en muntanya observar la muntanya en el nostre interior acceptar com som com estem en cada moment observar els canvis sense reaccionar a ells convertir-nos en muntanya i desenvolupar la paciència creixent en equanimitat fondre's en la muntanya i observar com creix la muntanya en tu fins que et sentis muntanya ara pots focalitzar de nou la tensió en la respiració mantenent la imatge de la muntanya interior pots agrair-te aquest temps que estàs dedicant a la connexió amb tu mateix amb tu mateixa i amb l'entorn amb la vida al teu voltant
