Enfocarem ara l'atenció i calmarem una mica la ment amb equanimitat,
Utilitzant les sensacions del cos i de la respiració.
L'equanimitat és una ment estable cap a les experiències de la vida,
Ja siguin agradables o desagradables.
És un poder estar amb el que passa i ens permet relacionar-nos millor amb el que ens està passant,
El que sentim,
Pensem,
Sense necessàriament haver de caure sota el seu control.
I d'aquí pot sorgir una sensació interior de calma,
De llibertat interna i també de fortalesa,
Perquè no hem de perseguir necessàriament el primer que ve o el primer que sentim,
Sinó que tenim més espai intern per poder actuar des d'allà.
I per això podem començar adoptant una postura que ens resulti còmoda,
Asseguts o assegudes,
En una cadira,
Al sofà,
En un coixí o allà on estiguem.
I podem començar recordant les nostres millors aspiracions.
Què t'agradaria oferir-te a tu mateix,
Als que t'envolten,
Al món?
I pots deixar que aquestes aspiracions t'acompanyin ara,
En el que estàs fent.
I ara internament,
Si vols,
Dona't permís per fer una pausa.
I pots connectar amb una sensació de certa calma,
De certa tranquil·litat.
No hi ha res a fer ara mateix,
No hi ha res a perseguir.
I potser no sentis calma.
És normal.
Si vols,
Pots recordar algun moment en què n'hagis sentit,
Perquè et transmeti certa tranquil·litat,
Cert benestar.
Ja sabem què és.
Deixa que estigui present una mica,
Sense forçar,
Fins on arribem.
I també,
Di'ns el possible.
Fes-ho des d'una actitud afectuosa,
Cap a tu mateix,
Cap a tu mateixa,
Cap als altres.
Deixant que això t'acompanyi.
I ara,
Gradualment,
Vés-te fent conscient del cos,
Notant les sensacions que van sorgint.
Per exemple,
El contacte,
Alguna pessigolla,
La temperatura.
Potser notis agitació o tensió,
O lleugeresa.
El que hi hagi,
Simplement,
Vés-te'n conscient.
I si notes que hi ha tensió en alguna zona en concret,
Pots suavitzar una mica els músculs en aquesta zona,
Sense forçar,
Fins on arribis.
I quan et vagi bé,
Nota com el cos respira.
Fes-te conscient de les sensacions d'aquesta respiració,
A l'entrar,
Al sortir,
Del cos,
On més ho notis,
On et vagi millor.
I atén aquestes sensacions amb equanimitat.
És a dir,
Sense aferrar-te a les sensacions que sorgeixen,
O a una idea del que hauria de sorgir.
I,
Per altra banda,
Sense rebutjar el que hi hagi,
Si és que no t'agrada.
Aten amb aquesta ment més àmplia,
Aquesta equanimitat,
Que és una estabilitat pel que sigui que vagi sorgint.
I si no la notes,
Aquesta equanimitat,
És molt normal.
Si notes que alguna cosa se t'emporta,
O que estàs rebutjant alguna cosa,
Nota-ho,
Observa-ho.
Com si fossin energies,
Sensacions que es van movent,
Al cos,
A l'experiència.
I així vas notant el que hi ha.
I el teu ritme torna a contacte amb la respiració,
Si l'havies perdut.
Cada cop que ho necessitis.
La respiració és com un encoratge,
Com un lloc al que tornar.
I anem seguint així uns moments.
Notar la respiració d'aquesta manera ens permet guanyar espai intern,
Des del qual notar el que ens passa,
Per poder-nos-hi relacionar millor i actuar des d'allà.
I per concloure,
Podem recordar de nou les nostres millors aspiracions,
I dedicar l'energia perquè escoltem i que es compleixin.
Pots imaginar-te que es fa en realitat,
Que vas cap allà,
Cap a aquesta direcció.
Que sigui de benefici per nosaltres mateixos i pels altres.
Moltes gràcies.
